Com a estructura temporal indispensable en la construcció, l'aspecte de la bastida no només reflecteix la seva practicitat sinó també un equilibri entre seguretat i estètica. En general, les bastides solen tenir una estructura semblant a una quadrícula o un marc-, formada per components bàsics com ara pals verticals, pals horitzontals, tirants diagonals i taules de bastida. La disposició general és regular i clarament definida.
Els pals verticals, els suports verticals de la bastida, es construeixen normalment amb tub d'acer o aliatge d'alumini, amb una superfície llisa i uniformement distribuïda per garantir una càrrega estable. La seva alçada s'ajusta segons els requisits de construcció i estan ordenats, amb espais estrictament d'acord amb les especificacions d'enginyeria. Les barres transversals connecten horitzontalment pals verticals adjacents per formar un marc estable i pla. Aquests pals horitzontals es troben habitualment a cada nivell de treball, proporcionant suport a la plataforma de treball i millorant la rigidesa estructural general. Les tirants diagonals, components clau de reforç, es distribueixen en diagonal per l'exterior de la bastida, normalment en un angle de 45 graus a 60 graus. Aquestes línies inclinades visualment milloren l'equilibri dinàmic de l'estructura alhora que resisteixen eficaçment les forces laterals del vent o els impactes externs.
Les bastides, que serveixen com a plataforma de treball, solen estar fetes de fusta, taulons d'acer o materials compostos. Col·locat sobre baranes horitzontals, presenta una superfície llisa i vores anti-antilliscants, que garanteixen la seguretat dels treballadors alhora que ofereixen límits de treball clars. Les bastides modernes també estan sovint equipades amb xarxes de protecció o baranes. La malla densa, típicament verda o blava, proporciona protecció i seguretat contra la pols, mentre que les baranes delimiten les zones perilloses amb baranes verticals sorprenents.
A l'exterior, les bastides sovint presenten pintures d'alt-contrast, com ara el groc i el vermell, que milloren la visibilitat del lloc i ofereixen un avís dels perills potencials. El seu disseny modular crea una estètica geomètrica repetitiva, mentre que el seu rigorós procés de muntatge garanteix que cada component s'ajusti perfectament, demostrant la precisió de la seva enginyeria. Aquestes característiques es combinen per crear una bastida que és alhora pràctica i estandarditzada, convertint-se en un símbol de funcionalitat i ordre a les obres.